Més Falles

Millorar l'Exposició

2012-02-07T14:58:00.001-08:00

Torne a escriure de falles després de molt de temps sense fer-ho. I ho faig per a intentar aportar una reflexió per a les falles de Torrent. En concret per l'Exposició del Ninot.

El Museu Comarcal de l'Horta em pareix un espai cultural magnífic, pero no és el lloc per a fer l'exposició del Ninot. De fet, hui trobavem els ninots en tres llocs diferents dins del museu. Els fallers de Torrent hem de saber valorar l'importància d'esta exposició i reclamar una ubicació més adequada. A major valoració més capacitat de fer possible que les nostres falles siguen una festa reconeguda i turísticament vendible com es pretén.

En la meua opinió pense que hem de repensar el concurs. I en este sentit, marcar unes mides màximes seria determinant. Segur que totes les comissions tenen la millor voluntat quan duen els seus ninots, pero hi ha molta desproporció de tamanys i esta desproporció no favorix la visitabilitat de l'exposició.

Per atra banda, es podria editar una guia on aparegueren les comissions, els artistes, les diferents categories, una explicació dels motius històrics i actuals. Tampoc caldrien grans despeses. Una guia senzilla seria suficient, encara que molt interessant per a millorar esta exposició.

Per últim, caldria plantejar-se, si forem capaços d'establir una estratègia de millora i difusió de l'exposició, si no seria possible fer us de la votació popular per a triar el ninot indultat, encara que es mantinguera el jurat per a elegir els millors ninots per secció. Encara que, com dic, açò només ho veig possible si l'exposició entra en una dinàmica diferent.

Esta és només una opinió, una aproximació a com es podria plantejar l'exposició del ninot des d'una voluntat d'aportar idees per al debat i la millora, i sense més pretensions que estes.

Les falles en 10 fotografies

2011-03-21T08:45:00.001-07:00

Els sers humans són alguna cosa més que un cos animat. Tenen ànima, i l'ànima els espenta a l'art, a la filosofia, a qüestionar-se els perqués de l'existència, i els conduix a celebrar. Els sers humans són una comunitat de sers celebratius.

En el cas dels valencians l'essència celebrativa es traduix en festes plenes de creativitat que abasten la seua màxima expressió en les falles, cadafals que cal crear partint del no res cada any.

Una vegada esbossats cal traslladar-los a la realitat. Les mans dels artistes i dels artesans van recreant eixa realitat imaginada partint de materials com la fusta, el paper o el suro

Materials que revestits de diversos estils de pintura es convertixen en una proposta artística única en el món.

Tot este procés es du avant en els tallers dels artistes, pero arriba el moment en que les falles han de vore el carrer i comença la plantà els dies en que en només unes hores es juga i es valora tot un any de treball.

I una volta plantades comencen les passejades per a vore-les, per a fruïr de les propostes, per a riure's de l'ingeni, per a conéixer la crítica, per a maravellar-se de l'art fungible dels cadafals.

Afortunada o desafortunadament no tot són cadafals en les falles, hi ha una desbordant festa que es celebra al seu voltant, dins i fòra dels casals, per tota la ciutat, per molts pobles. Una festa massiva, atronadora.

En esta festa tenen el seu lloc principal els més menuts de la casa. Moltes activitats estan pensades per ad ells, i fins i tot tenen les seues falles infantils, que en moltes ocassions són més divertides i admirables que les majors.

Encara que si alguna cosa té lloc en la festa és la musicalitat de la pólvora. Sense el seu esclafit la festa restaria òrfana. Sense la seua llum la trobariem fosca. Sense el seu soroll romandria tristament silenciosa.

Pero sense dubte l'essència de la festa, l'ànima de les falles és el fòc. El fòc que domina l'esperit de la celebració la nit de la cremà. El fòc que és el punt d'arribada i el de partida en el mateix instant. Perque no és un tòpic, és l'autèntica realitat, de la cendra de la falla d'un any, naix d'immediat la falla de l'any següent. I per tant, la falla mor i naix del fòc, i sense ell la falla no seria falla, sinó una realitat ben diferent.

Falles per vore

2010-03-22T16:25:00.001-07:00

Com vaig dir el mateix 19 de març quan la retroexcavadora abocava gens poèticament les cendres de la falla Cronista de Torrent en el camió, estes han segut unes falles més racionals per a mi que les anteriors. Parle a un nivell personal. I ho han segut perque he conseguit no agobiar-me per no arribar a vore totes les falles que volia i poder viure-les més en familia i en la comissió (I això que he treballat a hores) Podem dir que prova superada en eixe sentit.

Pero precíssament per això, he de començar la meua visió de les falles del 2010, enumerant els cadafals que s'han quedat pel camí i que m'haguera agradat haver vist abans de ser lliurats al fòc. I ho faré, no per a flagelar-me públicament per no poder haver arribat per determinades circumstàncies, pero també d'alguna manera voluntariament, sinó per a vore si entre els lectors fallers, trobe alguna ànima caritativa que vullga compartir les seues fotografies i també els seus comentaris, per a lo que deixe oberta la finestra festera de Més Falles. Aixina ho espere.

De manera que aci va la llista. En la secció primera em quedà per visitar la falla de Fede Ferrer per a Plaça de Montolivet, en la 1ªB, la de Paco López en Oltà-Juan Ramón Jiménez, en 2ªA la de Javier Arévalo en el Barri de la Llum. Tampoc arribí a vore les falles de Vicent Martínez Aparici en Zapadores-Vicente Lleó (2ªA) o Plaça Garcia Morato-Yecla (6ªA) o les de Sergio Musoles en Illes Canaries-Dama d'Elig (2ªA) i Pintor Salvador Abril-Peris i Valero (2ªB).

Atres propostes que m'agradaria haver comtemplat han segut el cadafal de Javier Martínez en Vicente Sancho Tello-Chile (3ªA), els dos de Mario Gual en Castelló-Sogorb (4ªB), el de Miguel Banaclocha en Luis Oliag-Mariola-Granada (5ªB) i per supost els cadafals d'Ignacio Ferrando en Plaça de la Santa Creu (4ªB) i Portal de Valldigna-Salines (6ªA), sense oblidar els de Juanjo Garcia en Dr. Sanchis Bergón-Turia (6ªA) els de Daniel Jimenez Zafrilla en Tres Camins-Pinedo i els dos, major i infantil de Fet d'Encàrrec en la Plaça de l'Àngel (6ªB).

I en quant a les infantils, les de Miguel Hernández per a Pare Santonja i Menendez Pelayo-Av. Catalunya i la d'Oscar Villada en Sanchis Bergón-Turia. Aixina que ya sabeu, vos agrairia la vostra participació.

Falles infantils

2010-02-23T15:17:00.000-08:00

Des de les falles de 2003 tinc el gust de publicar una espècie de ruta alternativa a les falles de la secció especial del Cap i Casal que vaig denominar des del primer moment "Recorregut a banda". Este recorregut també representava per a mi una fulla de ruta dels cadafals a visitar durant les poques hores que les falles estan plantades, al que s'afegien sense estar escrites, les falles de la secció especial, i secundàriament, les falles infantils, i dic secundàriament, perque no em desplaçava aposta a vore cap d'estos cadafalets, sinó que fruia dels que trobava pel camí o compartien demarcació en alguna gran que m'haguera cridat l'atenció. Pero això enguany canviarà.

Enguany, reduiré el número de falles grans a vore, això en principi perque si caigueren totes millor que millor, i ho faré conscient que algunes de les infantils caldrà anar a vore-les en independència de qui plante el major o com siga este. Hi ha varies que no voldria perdre'm en directe i de diferents artistes, pero especialment tractaré de visitar els proyectes de Miguel Hernàndez (almenys la de la falla dels Doctors) i de David Moreno en Jesús-Sant Francesc de Borja.

La fotografia de dalt, correspón a este primer. En la fotografia, degut a la gran idea de posar els ninots infantils darrere d'un cristal no ix massa bé, fins i tot se me pot vore fent la foto en el reflex, pero es tracta d'un ninot excepcional des del meu punt de vista, i que damunt, aporta noves concepcions artístiques que fins ara no s'havien plantejat. I per això, no vull deixar d'anar a vore este treball en el seu conjunt en el carrer.

En la fotografia anterior podeu observar el ninot que David Moreno ha presentat a l'Exposició del Ninot d'enguany i forma part del monument infantil de Jesus-Sant Francesc de Borja. Segurament no serà el ninot indultat d'enguany perque no respón a un cànon clàssic i també hi ha atres ninots de molta calitat que, en principi, són més proclius a rebre el favor del públic votant, pero també estic convençut que el gremi el demanarà per al seu museu per representar una proposta renovadora en llínees i concepció, sense deixar de ser una figura treballada fins al més mínim detall.

Hi ha més artistes infantils que plantaran falles que caldria visitar, molts d'ells jovens artistes. Uns s'obrin camí en este món, atres comencen a consagrar-se com a artistes, pero tots plasmaran el seu art en els nostres carrers, per un preu econòmic prou més baix del que rebrien en atres sectors. Açò també s'ha de valorar i tindre en conte a l'hora d'eixir al carrer a fruir de les falles.

Reconciliació en les falles

2010-01-23T01:40:00.001-08:00

Desconec si en atres llocs es produix una desafecció tan profunda d'una significativa part de la societat en la seua festa més important, com passa en Valéncia en les falles. Associacions de Veïns que miren en lupa qualsevol moviment de les comissions falleres, entrebancs administratius per a dur avant més d'una activitat per part d'estes comissions o denúncies als casals són només un eixemple d'esta desafecció. Pero per a mi, el punt àlgit d'este desencontre és que en bona part de la societat valenciana, falles i faller són sinònims de groller, alcohol, molèsties, soroll o l'expressió màxima de desorganisació. Este pensament serà molt difícil de canviar, pero seria qüestió d'anar treballant en rebaixar-lo almenys en part.

Prou gent es declara "antifallera" basant-se en una idea preconcebuda, que no anem a negar-ho té moltes connotacions reals, pero que falla (usant atra accepció de la paraula), baix el meu punt de vista, en una visió negativa de tot el colectiu faller. És una cosa pareguda a lo que li passa a l'Església. Si un retor ha fet alguna cosa roin, tots els retors són iguals, si algún membre de la jerarquia diu una barbaritat, tots els bisbes són allò o lo atre. Puix en el cas de les falles, igual. Si una comissió talla un carrer durant uns dies per a que quatre puguen almorzar ocupant-la, tots els fallers tenen un comportament incívic, i aixina en una espiral de molts eixemples que segurament tots tenim en el cap, i hem patit més d'una experiència en este sentit.

És cert, hi ha fallers i comissions que tallen carrers, que ocupen l'espai públic sense massa sentit, que fan soroll, que tenen el casal les 24 hores, pero com també és cert que hi ha fallers i comissions compromesos en la realitat social, en la cultura, en la recuperació de les tradicions valencianes, i això sense entrar a analisar el pes que en l'economia valenciana pot tindre la festa de les falles. Per això les generalisacions dels antifallers o expressions com "això funciona com una falla" que segur tots hem escoltat no es corresponen en la realitat, i el món de les falles hauria de treballar per canviar o que anara minvant esta manera de pensar.

Esta reflexió ve provocada per la meua pròpia desafecció fallera, naturalment no m'havia passat al costat fosc de l'antifallerisme, pero sí estava en un procés de desconnexió de la festa per diferents raons. Pero en açò que arriba la presentació de la meua comissió i acabe implicant-me més de lo que en un principi volia, i també una cridada del president de Corona per a que colaborara en ells en una de les tantes i variades propostes que ixen d'esta comissió. Una cridada que dóna pas a un café en el seu casal de revista de diseny pero faller com el que més. Un café que obri la porta al recort, a les vivències, a les estimes, a les ilusions. Unes ilusions tan nítides que per si a soles trenquen la barrera de la desafecció. En el temps que durà el café, vaig poder mirar els ulls de Marga, de Pedro, de Jose Manuel, de Miguel Angel, de Charly i en ells vaig poder percebre tots eixos sentiments que els nyuga a les falles i especialment a la seua comissió, a les persones de la comissió, majors i infantils. I tot des de la gratuitat de la seua entrega. Vaig vore reflectits en els seus ulls, els meus propis pensaments, el meu propi ideal. Vaig pensar que, pot ser, més que grans trobades i fòrums, més que taules redones i de negociació, els veïns antifallers podien passar-se a fer-se un café per algun casal com el de Corona i en un parell d'hores es rebaixaria segurament la seua desafecció. No crec que resultara massa difícil conseguir-ho.

Falles de tota la vida

2009-11-02T08:01:00.000-08:00

Gràcies a uns amics, arriba a les meues mans un facsimil d'una publicació fallera de 1951. "Espurnes. Publicación de información fallera". A banda del testimoni històric i nostàlgic d'aguaitar mijançant un paper com eren les falles i la vida de fa vora 60 anys, com en totes les publicacions falleres, sempre hi ha una sèrie de colaboracions escrites que, com a poc, resulten curioses. Entre estes colaboracions, hi ha una en concret que volia compartir. Són uns versos de Josep Mª Juan Garcia titulats "El fill del fallero". En ells, l'autor es posa en la pell d'un chiquet o adolescent que raona en son pare perque vol fer-se major per a ser faller. I ho vol ser per a, en primer lloc, anar a les juntes (que prenguen notes alguns), plantar la falla més flamenca del Cap i Casal (per a que anoten uns atres), buscar un bon poeta (ara que apunten tots), contractar banda de música i traques (res d'ordenances municipals contra el soroll), i nomenar bellesa a la chica del segón. Tota una relació de lo que seria l'essència de les falles per a este jovenet. Pero encara queda una dins d'este programa festiu, la solidaritat:

"Cridaria a tots els pobres

en mig de la placeta

els posaría una taula,

servintlos una paella."

En l'any 1951, la solidaritat formava part de les essències falleres, i no perque ho diguera un adolescent per boca (o mà) de Josep Mª Juan, sinó perque les comissions falleres, tenien eixa vocació d'ajuda al necesitat més pròxim. Eren associacions que incidien en el seu barri i en els seus veïns. Ara la solidaritat és poc més que una opció de comissions rares o en plantejaments que se n'ixen de les falles-de-tota-la-vida, com a molts fallers els agrada dir. Pero com podem comprovar no és aixina. La solidaritat, o l'ajuda i atenció als veïns necesitats, era una activitat fallera més de les comissions en el passat, i una preocupació per als fallers que les formaven. Activitats i preocupacions aparcades pel viage cap al pseudobarroquisme i la pseudofolklorisació de la festa de les falles, que en el seu sobredimensionament ha substituit per unes tradicions més modernes, les essències autèntiques (si em permeteu esta expressió.)

En tot cas, la qüestió en esta ocasió, almenys per a mi, no és vore qué és millor o com haurien de ser les falles d'una manera idealista, perque al remat les comissions són associacions de persones, i estes persones determinen les activitats del seu colectiu, sinó que estes activitats solidàries no es calificaren com a diferents o, fins i tot, no tradicionals, quan realment eren habituals per als fallers del passat. I qui diu la solidaritat, diu atres activitats que algunes comissions plantegen, que per molt que puguen paréixer modernament trencadores, pot ser siguen més antigues que el pergamí.

Alqueries de Bellver-Garbí 2009

2009-04-15T14:11:00.000-07:00

No és la primera vegada que vaig a vore una falla de Ximo Esteve, ni tampoc és la primera vegada que vaig a la demarcació d'Alqueries de Bellver-Garbí a vore un cadafal, per molt que el mateix artiste "s'encabotara" en dir que era "la primera vegada".

No, no era la primera vegada, perque la primera vegada sempre du sorpreses, i per a mi no era una sorpresa contemplar el bon treball d'este artiste que demostra com sense eixir-se'n dels cànons clàssics (si és que això existix en les falles), es poden fer monuments que reunixquen un guió estudiat, un ingeni en molta gracia, un modelat cridaner, i una pintura que acompanye perfectament la proposta. (Per cert, 7 premi de 1ªB)

No era tampoc la primera vegada que des d'una mirada socarrona es fea crítica social en una falla, possiblement no, pero lo ben cert és que era un encert la manera de conjugar estos dos aspectes clarament explicitada en la parella de divorciats estirant del seu fill com si només fóra un objecte.

No li desige a ningú, per últim, que la primera vegada que tinga fills, li amollen una "bessonà", ni que al anar al llit el primer crit siga perque el pardal no s'envola, ni que ser yayo per primera volta siga com estar apresat pels indis, pero tot açò són coses que poden passar en la primera vegada

Dr. Oloriz-Arquebisbe Fabian i Fuero 2009

2009-04-05T02:08:00.000-07:00

Posats a etiquetar, podriem dir que este cadafal de Raul i Rafael Martínez era la falla metafòrica, donat que parlava de la realitat de les comissions falleres pero mijançant les abelles i el seu món. En tot cas, replegar només la creativitat d'esta metàfora seria quedar-nos simplement en una una anècdota, perque la falla, a banda d'este encert, tenia atres, com una composició compensada o una pintura senzilla encara que de colors cridaners i totalment relacionada en la temàtica i composició, naturalment baix la meua opinió de simple curiós, pero també en certa manera del jurat que li otorgà l'octau premi de la secció 2ªB.

"Apidae", que eixe era el lema d'este baso o colmena, era el cau d'un conjunt d'abelles, abellots, avespes, borinots i abegots uns més preocupats que atres per la seua comissió, pero en el que tots per baix de la presidenta, perdó, de l'abella reina, tenien el seu paper establit. L'Abella Major; les abelles recolectores de quotes, loteries, ingresos atípics o anuncis del llibret; els abellots que només volen festa i vore els partits en la tele del casal; o les abelles obreres que igual instalen les llums en el carrer per a que es veja la falla, que apanyen el water trencat. En definitiva, tota una fauna diversa pero tota necessària per a que funcione la comissió, és a dir, la colmena.

Vall de Laguar-Pare Ferris 2009

2009-03-31T03:15:00.001-07:00

Dir que la falla de Federico Felici per a Vall de Laguar ha segut la primera falla transoceànica de l'història, no deixa de ser una anècdota que fins i tot va tindre el seu espai en els informatius de Canal 9. Pero més enllà de la curiositat, que els ninots es pegaren un viage des d'Amèrica fins a Valéncia, supon per part de la comissió una doble fidelitat, tant a l'estil de falla que es desija plantar com a l'artiste que pot fer-ho possible.

La primera falla transoceànica no fon de grans volúmens ni de preciosisme virtuós, pero sí tradicional, a banda de representar un gran treball escultòric i conceptual. Tradicional i reivindicatiu, perque per regla general pareix oblidar-se que estes festes tenen el seu origen en la celebració del patró dels fusters, Sant Josep, i per això, un cadafal dedicat a este origen, no pot deixar de ser tradicional i reivindicatiu.

Tradicional també en quant a l'escenografia, un remat i unes escenes en ninots que homenajaven als fusters, als treballadors, als artistes i a les pròpies falles; encara que reivindicatiu en les formes, en el modelage i la pintura. Demostrant que compaginar estes dos visions del cadafal és possible, cosa que el jurat va tindre en conte, otorgant un 4 premi de la tradicional secció (6C) i un segon accèsit en el reivindicatiu concurs de falles experimentals.

N.B. Lo de la falla transoceànica és perque l'artiste Federico Felici, després d'un temps treballant en el taller de Miguel Delegido i plantant falles pel seu conte, va decidir tornar a la seua terra, Argentina. La comissió Vall de Laguar va decidir continuar en Felici, i per tant, la falla s'elaborà en Argentina i va viajar a Valéncia per mar, d'ahí lo de falla transoceànica.

Falla del Poble (Moncada) 2009

2009-03-30T02:47:00.000-07:00

Text i fotografies: Juanjo Medina

Per primera vegada a Moncada s’ha plantat una falla en una estètica actualisada, moderna, diferent a tot allò que venia plantant-se a la localitat fins ara. Acostumats a falles transportades per la maquina dels temps, des de els anys huitanta del segle passat, el nostre cadafal d’enguany no ha deixat indiferent a ningú.

Èxit total a la pròpia comissió, visitada com cap atre any pel públic de Moncada i de fòra del poble, comentada per les atres falles, no sempre per a bé, i nomenada a diferents mijos de comunicació, la falla plantada per Josep M. Martínez i Izquierdo, ha significat un abans i un després, que esperem puga durar molts anys.

“Imagina l’evolució” ens parlava en la seua part gran(les dos falles estaven relacionades), de la possibilitat de viure unes falles diferents, del l’arcaic jurat de cap quadrat que no sap valorar estes falles(cosa que va ocórrer en la mateixa falla), de l’espant a la gent en vore una falla en atres formes, de temes relacionats en la comissió, i per últim en l’obligació d’un artiste faller a l’hora d’utilisar l’imaginació. Des de esta escena naixia la falla infantil, cant dirigit als chiquets per que imaginen que poden fer tot allò que vullguen, i fer-los vore que llegint poden exercitar la seua imaginació.

Tenim clar que el difícil camí que hem escollit no ha fet més que començar, i que encara ens queden molts passos per a poder consolidar esta línea de treball, pero estem satisfets, i convençuts que es un bon camí. Com a mínim deixeu-nos continuar imaginat...

(Aprofite esta participació de Juanjo per a recordar que este blog està obert a la participació de qualsevol reflexió i informació de les falles, només cal posar-se en contacte per a fer-lo realitat. Aprofite també per a donar-li les gràcies a Juanjo per la seua colaboració.)

Quart Extramurs-Velázquez 2009

2009-03-27T01:58:00.000-07:00

Quart-Extramurs és una atra comissió de les que aposta pel seu monument participant en una secció important, la primera A, i molt competida els últims anys, qüestió que possiblement els haja fet impossible abastar algun premi. L'artiste de la falla ha segut Emilio Miralles que per "Art de mafia" els ha plantat un cadafal crític en diverses activitats ilícites o explotadores que duguem avant els humans, com les xàrcies delictives que solquen internet, els promotors inmobiliàris que han guanyat diners a cabaços pero ara volen sociabilisar les pérdues o intermediaris que sense massa faena s'omplin les boljaques a costa dels seus representats.

En Quart Extramurs poguerem trobar un Emilio Miralles de tall més clàssic, en un remat imponent i poblat de figures que, tal volta es menjava el restant de la falla composta també de ninots de grans dimensions dominat tot pel mafiós més famós del cine, El Padrí, que als peus de la composició mirada desafiant i fent present que les mafies controlen prous aspectes dels nostres dies i de les nostres vides.

Una virtut del cadafal és que tenia vista pels quatre costats de l'ample emplaçament, i si em permeteu un comentari fóra de l'horari infantil, per la part de darrere tenia un aspecte en el que era impossible no focalisar la mirada pel seu modelage fonamentalment.

Ceramiste Ros-J.M. Mortes 2009

2009-03-25T08:37:00.000-07:00

La comissió de Ceramista Ros està apostant decididament pel monument des de fa anys confiant últimament en debutants en la capital com en el borrianenc Sergio Musoles del 2006 al 2008 o en l'actual eixercici en el gandienc Jose Sanchis Izquierdo sempre en bons resultats en quant a cadafals i també en quant a premis, enguany sense anar més llunt han obtingut el segon premi de la secció 1ªA després del totpoderós Pedro Santaeulalia.

Des de la primera mirada, el cadafal cridava l'atenció per l'estil de les figures del remat sense semblança en el restant de falles. De llargues cames i cos fornit, un flare i un roder li dien a un Napoleó conduit per un soldat francés de l'época que "Si vols... paga". I a partir d'ahí, als peus del remat, una succesió de ninots demanant la seua paga, el seu cànon, un sou, una comissió o qualsevol atra retribució al seu quefer.

Escolanets, presidents, pages dels Reixos d'Orient, pretenents o rescatadors de princeses, tots observats per una escenografia de pintura personalíssima que omplia les escenes i componia la transició entres estes escenes i el remat per a remarcar un conjunt vistós.

Portal de Valldigna-Salines 2009

2009-03-24T08:48:00.000-07:00

L'espai que s'acovila a l'ombra del Portal de Valldigna, obertura cristiana en l'antiga muralla d'época musulmana de Valéncia ciutat, és prou reduit, ínfim. Envoltat de cases i també d'història. No pareix a priori, el lloc més idoni per a plantar una falla, pero per a mi és un dels racons més esperats, i més si l'artiste és Ignacio Ferrando.

En esta ocassió la proposta del personalíssim Ferrando parlava de "l'inspiració adormida" representada per un dòna absorta en els seus ensomis, mentres la rodegen ninots que busquen la seua inspiració per als seus negocis i arts, de diferents disciplines i procedències.

L'inspiració adormida de Ferrando està pensada per a esta ubicació, de manera que conforma en el seu entorn un ambient únic, és l'estil idoneu de falla per a plantar en el Portal de Valldigna. Per a mi, sense falles aixina, este emplçament perdria el seu encant. És una espècie de fusió necessària, tot i que no haja obtingut cap guardó en la seua secció (6ªB). El seu autèntic guardó és ser recordada en el pas del temps, i pel visitant o caminant ocassional.

Marqués de Montortal-Berni Català 2009

2009-03-23T08:53:00.000-07:00

No és la meua intenció parlar dels meus quefers fallers en este blog, pero m'agradaria que em deixareu que el primer post estiguera dedicat a la falla de Marqués de Montortal-Berni Català del 2009 en la que he participat en el seu guió gràcies a la confiança del seu artiste, Miguel Balaguer, i fonamentalment de dos fallers d'esta comissió capitalina, Julia i Javi.

Esta falla competia en la secció 4ªB i no s'ha endut cap guardó, llevat dels litres d'orchata de la D.O. per dedicar una escena a parlar de les virtuts del nostre líquit element, cosa que nos va supondre, a tots els que participàrem d'una manera o atra, una decepció prou gran, més que pel reconeiximent, per tota l'ilusió i el treball que depositàrem en esta proposta fallera.

El cadafal tenia per lema "Històries del Bar-ri" i anava contant diferents situacions que nos podem trobar en un bar baix l'atenta mirada de la Berni, una madame del barri, i un cambrer dels de l'antiga escola.

Aixina teniem un bar de carretera en els seus durs moters que, això sí, només engolien cervessa sense alcohol, un club en el que els més envellits encara podien fruir d'alguna atenció, un bar d'obrers en el que els bocates aprofitaven les rajoles que la crisis havia deixar desocupades, un casal postofrena en el que una fallera s'aliviava els peus en l'orchata i un faller demanava un glopet que li negava un casalater per no dispondre del corresponent ticket; i per últim, un bar de parada d'autobús en el que les persones es destrellataven i s'envellien esperant el 60 que mai aplegava (el 60 i el 6 són els autobusos que diuen passar pel barri).

Cada bar tenia el seu menú especial, la seua crítica, la seua ambientació, les seues botelles de marques especials,... (¡Ah! i la bufanda més llarga de les falles) en definitiva una faena important de, si m'ho permeteu, creativitat i de disseny a càrrec de Julia i Javi, que el jurat no va entendre mereixedor ni de premi de secció ni d'ingeni i gràcia. Mal debut en quant a guardons, pero gratificant experiència per colaborar en estes persones i per participar en una plantà des de dins sense ser la meua comissió.

Presentació i Exaltació

2009-03-21T02:01:00.000-07:00

Mossen Sorell-Corona 2007 "Història d'una mamella"

Des de fa anys m'ha preocupat que les falles especials que no competixen en la secció especial de la ciutat de Valéncia tinguen un espai. Preocupació que afillà els batejats com a recorreguts a banda per les falles que cada any es planten i que aporten coses interessants des de diferents punts de vista. Eixos recorreguts a banda veren la llum per primera volta en la pàgina fallera de Món Faller de Fernando Morales Checa. D'ahí botaren a les pàgines de la revista Falla Crítica, i ara que esta publicació s'ha convertit en cendra, es transformen en este blog personal obert a la colaboració de qualsevol persona amant de les falles i atent a les propostes de les falles menys visitades pero també interesants (fins i tot més interesants en ocassions que algunes de la secció especial.)